divendres, 15 de juny de 2012

L'assaig polític de l'any: CARTES IANQUIS, de Carles Boix (amb la col.laboració de Jordi Graupera i pròleg de Joan Oliver)

Cartes Ianquis Un passeig sense servituds per Catalunya i el món, és un llibre d’assaig polític amb el que el professor Carles Boix, catedràtic de la Universitat de Princeton, s’encara amb els reptes més crítics del nostre país en el tombant del segle XXI. I ho fa amb la intenció de resistir i combatre “el ressentiment d’aquells individus i cultures que han estat incapaços de fer un salt endavant i abraçar la modernitat; el totalitarisme de les utopies d’esquerra i de dreta; i la covardia de tots aquells que prefereixen contemporitzar a canvi de rebre el seu petit subsidi de part del patró públic o privat de torn.” Amb una prosa àgil, lúcida, neta i, sovint, irònica, Boix analitza economia i llibertat, Catalunya i Amèrica, amb una perspectiva radicalment lliure, documentada i solvent. Carles Boix va estudiar Dret i Història a la Universitat de Barcelona però viu des de fa més de vint-i-cinc anys als Estats Units, on va doctorar-se a la Universitat de Harvard. Professor de les Universitats d’Ohio, Chicago i, actualment, Princeton, una de les més prestigioses del món. Les seves recerques i els seus llibres, l’han convertit en un dels intel•lectuals i estudiosos de referència de l’economia política i anàlisis electorals del món. És membre de l’American Academy of Arts & Sciences, entitat fundada el 1790. “Els escrits d’en Carles Boix són una lliçó de navegació.” [Joan Oliver]

dimarts, 3 d’abril de 2012

dimecres, 28 de març de 2012

Chiapas a deshora: viatge a Chiapas a la recerca dels murals dels pobles indígenes



Un dia, a proposta d'un bon amic seu, en Savador Martí es va sumar a la iniciativa de fer un inventari de la pintura mural present en els territoris zapatistes. Aquesta tasca suposava fotografiar tots els murals que hi ha dispersos per les comunitats indígenes i que s’havien anat pintant durant els darrers tres lustres, primer com a mostres de suport d’artistes d’arreu a la rebel•lió zapatista, i després fruit de dinàmiques pròpies que els membres de les comunitats havien anat endegant per mostrar i afirmar la seva iconografia.

El muralisme zapatista té trets singulars que el fan molt interessant artísticament, ja que d’una banda recull part de la tradició clàssica del muralisme nacional-revolucionari mexicà dels anys vint i per altra banda també integra elements del cartellisme dels anys seixanta i setanta, del grafitti urbà de finals de segle XX i de l’estètica naïf.

Amb aquesta pretensió començava un viatge col·lectiu que duria en Salvador a alguna cosa més que un recorregut artístic bellíssim, el portaria a un compromís i una exigència.

Narrat en forma de dietari, amb totes les vicissituds que un viatge així suposa, el llibre conté moltes fotografies i dibuixos que es van anar prenent durant el viatge. Ple d'humor i honestedat, el llibre de Salvador Martí és més que un recorregut per Chiapas. El llibre és una reflexió sobre la realitat social, política i cultural d'Amèrica Llatina.

L'expedició que va realitzar el viatge, composada per quatre persones (en Rafel, en Lluïsot, en Xavier i en Salvador) només va necessitar d'una càmera fotogràfica amb el seu trípode, una cinta mètrica per mesurar els murals, un quadern i bolígrafs per dibuixar, una llibreta i un ordenador portàtil.


"El viatge no trepitja tant una geografia de l’esperança com de la resistència, de l’adversitat, de l’esforç quotidià i de la incertesa" Salvador Martí.

Salvador Martí i Puig és doctor en ciència política i especialista sobre l'Amèrica Llatina. Ha escrit llibres d'anàlisi, articles acadèmics i d'opinió sobre la realitat política llatinoamericana. Actualment és professor a la Universitat de Salamanca i membre del CIDOB. "Chiapas a deshora" és el seu primer llibre de viatges

dimecres, 21 de març de 2012

Carta Oberta a la Directora General de la UNESCO amb moitu de la vaga de fam pel català de Jaume Bonet

Carta a la Directora General de la Unesco, amb motiu de la vaga de fam pel català de Jaume Bonet. Enviar-la a: info@unesco.org o i.bokova@unesco.org, per email. O per carta, a : Ms. Irina Bokova, General Director, 7, place de Fontenoy 75352 Paris 07 SP France


Hunger Strike for Catalan in Majorca

Dear Ms. Irina Bokova,

On March 1st Mr. Jaume BONET MOLL began a hunger strike in Palma de Mallorca in protest against the measures announced by the Government of the Balearic Islands (Spain) which would greatly restrict the effective compliance of international instruments adopted by the Government of Spain, such as the European Charter for Regional or Minority Languages, as regards the Catalan languages, which has been the language of these islands since they were conquered by the king Jaume I in the 13th century.

These measures include changing current legislation so as to retain only one of the two official languages (Spanish) as a requirement for regional civil service candidates. Knowing Catalan would become just a "merit" (see, for example, http://dbalears.cat/actualitat/balears/jaume-bonet-du-19-dies-de-vaga-de-fam-i-ha-perdut-uns-20-quilos-de-pes.html)

Mr. Bonet-Moll is a member of the board of Jubilats per Mallorca. Their website is http://jubilats.balearweb.net. At the time of writing Mr. Bonet's hunger strike is now in its 20th day, and it is reported that his heart condition is giving rise to some concern. Visiting hours have been restricted. There are filmed and written filmed interviews with him here: http://www.vilaweb.cat/noticia/3994799/20120315/jaume-bonet-vaga-fam-llengua-seria-fotut-deixar-morir-sense-dir-res.html and here: http://www.youtube.com/watch?v=1vrsK6LhlLE

Given that the reaction from government circles doesn’t exist, we fear that his plight is falling on deaf ears and his health will be in great danger unless someone acts as an intermediary.

We humbly but earnestly ask your Organisation to intervene.

Yours sincerely,

dimarts, 7 de febrer de 2012


El gos cosmopolita i dos espècimens més_ és un llibre que gira al voltant de tres personatges i una pregunta. Els personatges són el filòsof Diògenes el Cínic, un holandès condemnat a navegar eternament i l'assassí de Trotski. La pregunta és: «¿què significa ser cosmopolita?». A partir d'aquests elements, el llibre proposa un viatge en el temps i en l'espai: de l'antiga Atenes democràtica a Ciutat de Mèxic, de la remota illa de Java a l'Alemanya del segle dinou, del cap de Bona
Esperança a la Unió Soviètica. I, amb les històries extravagants dels seus
protagonistes, desafia el lector a interrogar-se sobre la consistència i
els límits del seu món.

Dins d'aquest marc, el lector hi pot trobar el punk més antic de qui tenim constància (de fa 2.400 anys), vaixells tripulats per esquelets, un projecte per alliberar la Terra de l'òrbita solar que la té esclavitzada, les raons que fan d'Adam el més cosmopolita dels homes, una disquisició sobre el ressorgiment del misteri en la nostra societat tecnològica i un conte antiquíssim contra el primitivisme, entre altres coses

A mig camí entre l'assaig i la narrativa, El gos cosmopolita i dos espècimens més, és una ruta plena de revolts inesperats, per la qual ens guia una veu que parla des del present, des dels dilemes del nostre temps.

SOBRE L'AUTOR

Raül Garrigasait (Solsona, 1979) és traductor i filòleg clàssic. Ha traduït obres de Plató, Rilke, Papadiamandis, Goethe i Sloterdijk, entre altres. A més de treballar en el sector editorial, s'ha dedicat a estudiar sobretot les cultures grega i
alemanya i la història del pensament europeu. El gos cosmopolita i dos espècimens més és la seva primera incursió en el gènere de l'assaig literari.

A les llibreries el dijous 9 de febrer.

Bona lectura!

dimecres, 18 de gener de 2012

Del Diari d'uns anys de Montserrat Roig al Diari íntim de Rafael Tasis


Comencem l’any amb Diari íntim. Escrits autobiogràfics, de Rafael Tasis, el retrat de la construcció d’una de les personalitats literàries més importants i fascinants de Catalunya. Recollint textos dispersos, notes, apunts, articles, els professors Montserrat Bacardí i Francesc Foguet “reconstrueixen” un diari i una vida, d’excepcional interès literari i humà.

Rafael Tasis i Marca (Barcelona 1906 – París 1966) va desplegar una intensa i prolífica activitat literària com a periodista, crític, novel•lista, dramaturg i historiador.. De formació autodidacta, va començar a escriure a la revista infantil La Mainada i, com a articulista i crític literari, a les publicacions de preguerra de més prestigi (La Publicitat, Mirador o Revista de Catalunya). Es va donar a conèixer com a novel•lista amb Vint anys (1931). De retorn de l’exili parisenc el 1948, mentre s’afanyava la vida com a llibreter i impressor, col•laborà de manera assídua en les revistes de la diàspora i, des de fermes conviccions catalanistes, tocà moltes tecles en la resistència antifranquista. També va actuar sol•lícitament en diversos fronts literaris. En novel•la, publicà Sol ponent (1953), Abans d’ahir (1956) i Tres (1962), i fou pioner en el gènere policíac amb La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paral•lel (1960). Com a dramaturg, estrenà Un home entre herois (1956), Gulliver i els gegants (1952) i La maleta (1960). Altres àmbits en què va excel•lir foren la divulgació històrica, la traducció de la narrativa francesa i anglesa contemporània, la història i la crítica de la literatura i la història del periodisme. Dotat d’una ja mítica capacitat de treball, va concebre la literatura com un acte de servei al catalanisme polític i cultural. Diari íntim. Escrits autobiogràfics ho testimonia a bastament.

Voldria contribuir a deixar una imatge real del que som –i ja sé que només resulta una imatge imperfecta del que jo sento i crec– i una imatge ideal del que podríem ésser. Voldria haver deixat, en l’evocació maldestra d’un passat gloriós i malastruc, la meva convicció d’un demà on tots puguem sentir-nos ciutadans d’una pàtria justa i lliure” (Rafael Tasis, “Discurs de gràcies”, 1966).

D’ell n’han dit:

“Novel•lista, comediògraf, crític, assagista, historiador, el caracteritza essencialment la vitalitat, l’ímpetu, la decisió, la bona fe absoluta, sense replecs, amb què es lliura a la seva obra [...] la seva manera de treballar és una conseqüència de la rapidesa de concebre, del foc que l’abranda i de la facilitat de passar del pensament a l’acció” (Domènec Guansé, Abans d’ara. Retrats literaris, 1966).
“Tenia vocació d'escriptor: escriure li era alhora un goig i un servei” (Albert Manent, 1967)
" La figura de Tasis respon a la de l'intel•lectual preocupat pels afers públics i, de manera més concreta, a la de l'escriptor en acte de servei permanent” (Josep Faulí, 1996)