dilluns, 21 d’abril de 2014

En nom d'Acontravent, no, Sra. Saéz de Santamaría




Hem conegut pels mitjans de comunicació, que la Vicepresidenta del govern espanyol farà un viatge a Barcelona, el proper dia de Sant Jordi, on, sembla, es reunirà amb alguns editors catalans. Per descomptat, aquesta invitació, a Acontravent, no ha arribat ni se l'espera, però volem aprofitar aquesta visita per fer una crida als editors catalans, amb l'esperança que cap dels que la rebin acudeixi a una obscena sessió de propaganda i d'oportunisme polític.

Què és del que ve a parlar la senyora Vicepresidenta? Del menyspreu tradicional del seu govern al llibre en català? De l'atac a la llengua a les Illes i València? De la Biblioteca digital espanyola, on no hi haurà ni un títol en català? o de l'intent, gens equívoc, d'esquerdar l'escola catalana amb lallei W ert? Però per si això ja no fos suficient, òbviament el moment polític que viu el nostre país, fa d'aquesta visita un acte polític rellevant. Es tracta, maldestrement, de la instrumentalització de la cultura a uns fins molt concrets.

El poble de Catalunya ha decidit decidir. I en aquesta ambició hi som tot. No podem demanar als polítics el que nosaltres no siguem capaços de fer i de comprometre'ns. Avui, la responsabilitat sobre el futur de Catalunya recau sobre cadascú de nosaltres. Per Acontravent, aquest és el valor que ens condiciona el nostre dia a dia. Ens sembla la cosa més normal del món en el moment que viu el nostre país. O és que els editors catalans, amb els llibres que publiquem, som una bombolla a part? És que no és absolutament necessari que tots, des de les responsabilitats que ocupem, no tinguem com a prioritat absoluta la construcció de la sobirania catalana? Confio que sapiguem encapçalar la punta de llança del món intel·lectual al costat de la independència de Catalunya. No cada any es vota la independència del teu país.


Quim Torra
Editor
www.acontravent.cat

dimecres, 12 de març de 2014

La sardana d'Stravinsky

Una de les paraules que més m'agraden és “continuïtat”, tan vagament present a la nostra cultura. Apareixem i desapareixem amb una facilitat que fa por. Res no perdura. Tot se'n va avall en un moment o altre. El cap de setmana, rellegint Pla, vaig trobar-me la cita següent: "Quan hom es dedica a publicar papers impresos radicats en una geografia i en un país determinat, s'han de realitzar els esforços més grans per donar a conèixer l'àrea d'arrelament. El filòleg Joan Coromines em digué una vegada que l'esforç que ha fet aquest país per donar-se una personalitat ha estat immens, indescriptible. Em sembla que l'afirmació és certa. I això és el que haurien de fer els papers impresos que veuen la llum aquí, obligació tant més urgent que, havent-se produït el tall de la guerra civil i les seves inevitables conseqüències, la nova generació quedà desconcertada i arribà a una total ignorància de la seva mateixa tradició. La situació es corregirà, però es corregirà amb el temps perquè ha estat un ferment de contradiccions confuses i inextricables. Atès el rerefons provincià del país, la situació és molt semblant a la dels països africans de colonització francesa, en les quals els professors (naturalment francesos) auguraven als negrets que els seus vertaders poetes nacionals eren Cornielle i Racine" (Josep Pla, Un conegut: Ramon Casas, El passat imperfecte, OC 33) Ja jo veuen, obsessionat i donant voltes a la idea de la nostra ignorància en la tradició i la història. Hi ha una anècdota força coneguda arran d'una de les visites que Stravinsky va fer a Barcelona (al llarg de la seva vida en va fer sis). Acabat un concert que va donar al Palau van portar-lo a l'Ateneu. Jeroni Moragas va descriure l'escena: “ A Barcelona ha trobat una cosa nova: la sardana (...) L'Ateneu Barcelonès li ha dedicat una audició de sardanes (...] i el colós de la música queda encisat de la nostra música, dels nostres instruments. A través del monocle, el seu ull escrutava els moviments de la cobla; la seva oïda, per on havien passat tots els sons, escoltava atenta aquella sonoritat nova, i de tant en tant feia una exclamació de sorpresa; ho trobava esplèndid. Mirà els instruments i volgué saber-ne el perquè de cada cosa. Pep Ventura, amb el Per tu ploro i el Toc d'oració, el commovia per la senzillesa de la melodia, i el Serra amunt d'en Morera la trobà admirable. Després de sentir el Juny ha demanat: “Més Garreta!”, I'espontaneïtat d'aquesta sardana l'encisava, la seva tècnica el sorprenia. Ha entès perfectament el ritme de la sardana, la instrumentació de la cobla, i el sentit de la nostra dansa. Entre els elogis, ha dit la cosa millor: “Quan sigui a París, envieu-me unes quantes sardanes que les vull estudiar; envieu-me, també, unes quantes melodies populars; després, jo us enviaré una sardana meva.. I la llàstima és que -tot i que sembla que va fer-ne alguns esborranys fragmentaris- no arribés a realitzar el projecte anunciat en uns moments d'entusiasme i d'eufòria”. Més enllà de desesperar-nos perquè Stravinsky no escrivís la sardana, la màgia d'aquest fragment i d'aquesta anècdota és que davant la sovintejada actitud de menyspreu que alguns catalans tenen davant les seves pròpies tradicions, el músic més avantguardista i trencador del moment es rendia a la bellesa de la nostra dansa. Seria sarcàstic si no fos patètic. No hi ha escapatòria: continuïtat i tradició, l'única manera de sortir del provincialisme i d'aspirar a ser, realment, cosmopolites. 29.03.2012

dimecres, 29 de gener de 2014

La ruta de l'exili: "fent el camí de l'exili, amb la família de Rovira i Virgili" - Diumenge 16 de febrer

Amics, El proper diumenge 16 de febrer farem la Ruta de l'Exili: "Fent el camí de l'exili, amb la família de Rovira i Virgili" en el que anirem resseguin el seu llibre: Els darrers dies de la Catalunya republicana, recentment reeditat per Acontravent. Sortirem a les 9h. en punt de Barcelona (a determinar), i anirem fins La Jonquera, on visitarem el Museu de l'Exili. Posteriorment, ens arribarem a El Pertús, on el seu cementiri hi ha la tomba d'Antoni Rovira i Virgili. Després dinarem i per la tarda visitarem l'Agullana i el Mas Parxers, que ens obre la porta per conèixer la casa que durant els darrers dies de gener i començaments de febrer, va convertir-se en la capital política i cultural de la Catalunya no ocupada. Tornarem al voltant de les 7 de la tarda a Barcelona. Durant tot el viatge, anirem explicant el camí de l'exili, complementant el narrat per Rovira amb l'aventura del Bibliobús -que es va encarregar de treure els intel.lectuals de Barcelona-, així com d'altres testimonis. Hem ajustat els preus, per tal que, si omplim les 50 places de l'autocar, ens surti a compte. Tocaria a 28€ per persona, tot inclòs. Sisplau, si us voleu apuntar, envieu un email a info@acontravent.cat. Inscripcions per rigurós ordre d'arribada. Fins a 50 (i tant de bo hi arribem,perquè sinó Acontravent entra en una nova crisi...) Una abraçada i esperem veure'ns el diumenge 16. Quim Torra www.acontravent.cat

divendres, 15 de juny de 2012

L'assaig polític de l'any: CARTES IANQUIS, de Carles Boix (amb la col.laboració de Jordi Graupera i pròleg de Joan Oliver)

Cartes Ianquis Un passeig sense servituds per Catalunya i el món, és un llibre d’assaig polític amb el que el professor Carles Boix, catedràtic de la Universitat de Princeton, s’encara amb els reptes més crítics del nostre país en el tombant del segle XXI. I ho fa amb la intenció de resistir i combatre “el ressentiment d’aquells individus i cultures que han estat incapaços de fer un salt endavant i abraçar la modernitat; el totalitarisme de les utopies d’esquerra i de dreta; i la covardia de tots aquells que prefereixen contemporitzar a canvi de rebre el seu petit subsidi de part del patró públic o privat de torn.” Amb una prosa àgil, lúcida, neta i, sovint, irònica, Boix analitza economia i llibertat, Catalunya i Amèrica, amb una perspectiva radicalment lliure, documentada i solvent. Carles Boix va estudiar Dret i Història a la Universitat de Barcelona però viu des de fa més de vint-i-cinc anys als Estats Units, on va doctorar-se a la Universitat de Harvard. Professor de les Universitats d’Ohio, Chicago i, actualment, Princeton, una de les més prestigioses del món. Les seves recerques i els seus llibres, l’han convertit en un dels intel•lectuals i estudiosos de referència de l’economia política i anàlisis electorals del món. És membre de l’American Academy of Arts & Sciences, entitat fundada el 1790. “Els escrits d’en Carles Boix són una lliçó de navegació.” [Joan Oliver]

dimarts, 3 d’abril de 2012

dimecres, 28 de març de 2012

Chiapas a deshora: viatge a Chiapas a la recerca dels murals dels pobles indígenes



Un dia, a proposta d'un bon amic seu, en Savador Martí es va sumar a la iniciativa de fer un inventari de la pintura mural present en els territoris zapatistes. Aquesta tasca suposava fotografiar tots els murals que hi ha dispersos per les comunitats indígenes i que s’havien anat pintant durant els darrers tres lustres, primer com a mostres de suport d’artistes d’arreu a la rebel•lió zapatista, i després fruit de dinàmiques pròpies que els membres de les comunitats havien anat endegant per mostrar i afirmar la seva iconografia.

El muralisme zapatista té trets singulars que el fan molt interessant artísticament, ja que d’una banda recull part de la tradició clàssica del muralisme nacional-revolucionari mexicà dels anys vint i per altra banda també integra elements del cartellisme dels anys seixanta i setanta, del grafitti urbà de finals de segle XX i de l’estètica naïf.

Amb aquesta pretensió començava un viatge col·lectiu que duria en Salvador a alguna cosa més que un recorregut artístic bellíssim, el portaria a un compromís i una exigència.

Narrat en forma de dietari, amb totes les vicissituds que un viatge així suposa, el llibre conté moltes fotografies i dibuixos que es van anar prenent durant el viatge. Ple d'humor i honestedat, el llibre de Salvador Martí és més que un recorregut per Chiapas. El llibre és una reflexió sobre la realitat social, política i cultural d'Amèrica Llatina.

L'expedició que va realitzar el viatge, composada per quatre persones (en Rafel, en Lluïsot, en Xavier i en Salvador) només va necessitar d'una càmera fotogràfica amb el seu trípode, una cinta mètrica per mesurar els murals, un quadern i bolígrafs per dibuixar, una llibreta i un ordenador portàtil.


"El viatge no trepitja tant una geografia de l’esperança com de la resistència, de l’adversitat, de l’esforç quotidià i de la incertesa" Salvador Martí.

Salvador Martí i Puig és doctor en ciència política i especialista sobre l'Amèrica Llatina. Ha escrit llibres d'anàlisi, articles acadèmics i d'opinió sobre la realitat política llatinoamericana. Actualment és professor a la Universitat de Salamanca i membre del CIDOB. "Chiapas a deshora" és el seu primer llibre de viatges

dimecres, 21 de març de 2012

Carta Oberta a la Directora General de la UNESCO amb moitu de la vaga de fam pel català de Jaume Bonet

Carta a la Directora General de la Unesco, amb motiu de la vaga de fam pel català de Jaume Bonet. Enviar-la a: info@unesco.org o i.bokova@unesco.org, per email. O per carta, a : Ms. Irina Bokova, General Director, 7, place de Fontenoy 75352 Paris 07 SP France


Hunger Strike for Catalan in Majorca

Dear Ms. Irina Bokova,

On March 1st Mr. Jaume BONET MOLL began a hunger strike in Palma de Mallorca in protest against the measures announced by the Government of the Balearic Islands (Spain) which would greatly restrict the effective compliance of international instruments adopted by the Government of Spain, such as the European Charter for Regional or Minority Languages, as regards the Catalan languages, which has been the language of these islands since they were conquered by the king Jaume I in the 13th century.

These measures include changing current legislation so as to retain only one of the two official languages (Spanish) as a requirement for regional civil service candidates. Knowing Catalan would become just a "merit" (see, for example, http://dbalears.cat/actualitat/balears/jaume-bonet-du-19-dies-de-vaga-de-fam-i-ha-perdut-uns-20-quilos-de-pes.html)

Mr. Bonet-Moll is a member of the board of Jubilats per Mallorca. Their website is http://jubilats.balearweb.net. At the time of writing Mr. Bonet's hunger strike is now in its 20th day, and it is reported that his heart condition is giving rise to some concern. Visiting hours have been restricted. There are filmed and written filmed interviews with him here: http://www.vilaweb.cat/noticia/3994799/20120315/jaume-bonet-vaga-fam-llengua-seria-fotut-deixar-morir-sense-dir-res.html and here: http://www.youtube.com/watch?v=1vrsK6LhlLE

Given that the reaction from government circles doesn’t exist, we fear that his plight is falling on deaf ears and his health will be in great danger unless someone acts as an intermediary.

We humbly but earnestly ask your Organisation to intervene.

Yours sincerely,