dilluns, 30 de novembre de 2009

diumenge, 22 de novembre de 2009

Ferran Sáez i Salvador Sostres presenten l´últim llibre d´Abel Cutillas


Dijous, 26 de novembre, a Proa Espais, 2/4 de 8 del vespre.

divendres, 20 de novembre de 2009

Dansa de l'odi (sobre la tomba de Franco, un 20-N)

Dansa de l’odi

Dansaré sobre la teva tomba
la dansa de l’odi immarcescible.
Percussió de peus i de mans
sobre la teva tomba.
Crit de joia i alarit salvatge
sobre la teva tomba.
Creixença de les venes i les ales,
sobre la teva tomba.
Verge la vida en el mirall del dia,
sobre la teva tomba.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia!
sobre la teva tomba.
Seré parit pel ventre de la vida,
sobre la teva tomba.
¿Quin esgarip anunciarà aquest dia?
Crit d’orenetes: diamant de vidre.
Sobre la teva tomba.

Retrobaré la llum de la mirada,
sobre la teva tomba.
Retrobaré el ritme que no es cansa,
sobre la teva tomba.
Retrobaré la font i la paraula,
sobre la teva tomba.

Vindré a dansar sobre la teva tomba,
sí, sobre la teva tomba!
Mils de cadàvers dansaran amb mi,
sobre la teva tomba.
Per cada crim comès i cada ultratge,
els peus dansaran sols, dansa d’oracle,
sobre la teva tomba.
Pels somriures marcits a flor de llavis,
per les presons de pedra morta i odi,
per les muralles del silenci altes,
per les ferides que no cicatritzen,
per la saliva amarga coll endintre,
per les mirades orbes de les mares,
dansarem la sardana inviolable,
sobre la teva tomba, sí,
sobre la teva tomba,
sobre la teva tomba,
sobre la teva tomba,
sobre la teva tomba,
evocaré la vinguda de l’Orcus,
munions de tàvecs per a fustigar-te,
l’Hermes malalt per a què et paralitzi,
la sang dels morts, insepulta i calenta
en la dels vius on crema llur venjança.


Dansaré nu sobre la teva tomba!


Poema que Josep Palau i Fabre va presentar als Jocs Florals de Mèxic. No forma part dels Poemes de l’Alquimista perquè va ser escrit anys després. Fou publicat a l’Antologia de la poesia patriòtica catalana del 1976, editada per Joaquim Molas, amb el títol original de “Dansa de l’odi sobre la tomba del dictador”. Versió extreta d’Obra literària completa, vol. 1, pg. 179. Galàxia Gutenberg-Cercle de Lectors, 2005

divendres, 6 de novembre de 2009

dijous, 5 de novembre de 2009

Avui parlen de nosaltres: moltes gràcies

A El Punt, per Gerard Gort:


Lawrence A. Fernsworth, corresponsal del New York Times, en aterrar a Catalunya el 1931 va quedar impressionat. Barcelona disposava de mig centenar de capçaleres, el doble de les que s'editaven a Nova York. De seguida va reconèixer que els diaris catalans tenien més personalitat que els nord-americans i al·lucinava amb uns periodistes que fonamentaven el seu treball en el contacte directe amb la realitat. A diferència dels professionals ara enclaustrats en oficines des d'on intenten seleccionar quelcom de comestible d'entre els comunicats amb què els bombardegen, el carrer era el lloc de treball on observar, preguntar i escoltar per després interpretar i explicar el que s'esdevenia en una ciutat en bullici permanent. Darrerament s'han fet valuoses aportacions que ens han aproximat al fenomen. No parlo de la docuficció de TVC Els diaris de Pascal –probablement una bona idea mal executada– sinó d'iniciatives editorials que ens han proporcionat reculls d'articles de, per exemple, Josep Maria Planes (Proa) o Irene Polo (Quaderns Crema). Però sobretot cal aplaudir l'aposta de l'editor Quim Torra, qui l'any passat va fundar A Contra Vent amb la vocació de convertir el segell en un referent del periodisme literari. Els primers llibres publicats són tota una declaració de principis. La Barcelona pecadora, un compendi de reportatges de Domènec de Bellmunt, és una referència obligada que retrata de manera brillant la ciutat del moment. Un esforç que hauria de servir perquè una nova generació entronqui amb els predecessors, i s'allisti al que Domènec de Bellmunt va definir com un «batalló de periodistes quixots, consagrats a una causa, a una bandera, que escriuen sense altra esperança de retribució que el plaer del deure complert i la joia immensa d'haver contribuït a la defensa d'una causa justa que, en el meu cas personal, és la llibertat dels homes i la llibertat de la meva terra».

dilluns, 2 de novembre de 2009

50 anys d´Al vent


Ben aviat, a les llibreries.