Avui parlen de nosaltres: moltes gràcies

A El Punt, per Gerard Gort:


Lawrence A. Fernsworth, corresponsal del New York Times, en aterrar a Catalunya el 1931 va quedar impressionat. Barcelona disposava de mig centenar de capçaleres, el doble de les que s'editaven a Nova York. De seguida va reconèixer que els diaris catalans tenien més personalitat que els nord-americans i al·lucinava amb uns periodistes que fonamentaven el seu treball en el contacte directe amb la realitat. A diferència dels professionals ara enclaustrats en oficines des d'on intenten seleccionar quelcom de comestible d'entre els comunicats amb què els bombardegen, el carrer era el lloc de treball on observar, preguntar i escoltar per després interpretar i explicar el que s'esdevenia en una ciutat en bullici permanent. Darrerament s'han fet valuoses aportacions que ens han aproximat al fenomen. No parlo de la docuficció de TVC Els diaris de Pascal –probablement una bona idea mal executada– sinó d'iniciatives editorials que ens han proporcionat reculls d'articles de, per exemple, Josep Maria Planes (Proa) o Irene Polo (Quaderns Crema). Però sobretot cal aplaudir l'aposta de l'editor Quim Torra, qui l'any passat va fundar A Contra Vent amb la vocació de convertir el segell en un referent del periodisme literari. Els primers llibres publicats són tota una declaració de principis. La Barcelona pecadora, un compendi de reportatges de Domènec de Bellmunt, és una referència obligada que retrata de manera brillant la ciutat del moment. Un esforç que hauria de servir perquè una nova generació entronqui amb els predecessors, i s'allisti al que Domènec de Bellmunt va definir com un «batalló de periodistes quixots, consagrats a una causa, a una bandera, que escriuen sense altra esperança de retribució que el plaer del deure complert i la joia immensa d'haver contribuït a la defensa d'una causa justa que, en el meu cas personal, és la llibertat dels homes i la llibertat de la meva terra».