El 3 de juny presentem COMBRAY, DE LLUNY

Bernat Dedéu, Marcel Riera i Josep Maria Pinto

Més de 1.130 amics de COMBRAY, DE LLUNY al facebook!

Crònica política del Departament de Cultura (1980-1988), d´Albert Mament

Dijous surt a la venda el darrer llibre d´Albert Manent, "Crònica política del
Departament de Cultura (1980-1988)".

Amb el seu estil àgil i amè, Manent, des de la seva privilegiada condició de Director General, s´enfronta a vuit anys apassionants en el projecte de reconstrucció nacional. Sense defugir cap tema, dóna el seu punt de vista sobre els Consellers que va tenir, les relacions Cahner/Pujol, les campanyes neolerrouxistes, les "Casas regionales" i la Feria de Abril, l´oposició ideologitzada, el "pacte
Cultural", el 23F, etc.

Un llibre de referència per entendre la Catalunya contemporània.

El presenterem el proper dia 7 de juny, a Òmnim Cultural. Tant de bo ens hi veiem.

Dijous arriba COMBRAY, DE LLUNY, un passeig literari de la mà de Proust, Pla, Mann, Borges i Nabòkov

Josep Maria Pinto, l´aclamat traductor de Proust al català, s´estrena en la narrativa amb COMBRAY, DE LLUNY, un quadern de lectura i escriptura.

Tres clàssics (Evelyn Waugh, Albert Manent i Jaume Passarell) i dues estrenes literàries (Josep Maria Pinto i Miquel Colomer)

Acontravent us planteja una aposta decididament literària abans de l’estiu, combinant clàssics i nous autors.

Maig:

Combray, de lluny, de Josep Maria Pinto, és l’estrena narrativa del traductor català de Proust. Un llibre a mig camí d’un “quadern d’escriptura” i d’un assaig literari. Un passeig de la mà de Nabòkov, Borges, Mann, Pla i, per descomptat, Proust.

Crònica política del Departament de Cultura (1980-1988), d’Albert Manent. De manera planera i “mengívola”, Manent, a la ratlla dels 80 anys, ofereix un relat amè, àgil i divertit de com es (re) construeix la cultura en un país que desperta a la democràcia. Un document clau per entendre la Catalunya contemporània i alguns dels seus principals protagonistes.

Juny:

Últimes notícies! d´Evelyn Waugh. Considerada com la més divertida novel•la sobre periodistes escrita mai, “Scoop” manté la mateixa dosi de sarcasme i ironia que han fet que generacions rere generacions la segueixin considerant un dels cims de l’humor anglès. Es tradueix per primer cop al català a la col•lecció Latitud Nord, després de l’èxit de Sí, ministre.

Tot el que tinc, de Miquel Colomer. En la línia del dietari de Guillem Simó, Colomer, autocrític amb ell mateix i amb els altres, reuneix els seus pensaments sobre el món de la cultura, de l’art, de l’escriptura, la política i de la lectura.

Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots, de Jaume Passarell. Un clàssic del periodisme català que torna amb alguns dels seus millors escrits publicats a Mirador i a La Publicitat: qui coneixia millor que Passarell el món dels cabarets i la bohèmia barcelonina?

Confiem que aquests títols puguin ser del vostre interès. Estem, com sempre, a la vostra disposició.

Ben atentament,

Quim Torra
www.acontravent.cat