Les coses tal com són, de Màrius Torres

“El que importa és mantenir els ulls ben oberts i esforçar-se a l'amarguíssim exercici de veure les coses tal com són” (carta de Màrius Torres a la seva família, 2/7/1941)

Com a final de l'any Màrius Torres, Acontravent publica, a cura dels professors Jordi Julià i Pere Ballart, la prosa de Màrius Torres. A través d'una recerca en les seves cartes, dietaris i articles, apareix un Torres nou, un intel·lectual formidable, un home apassionat. El volum l'integra més de mig miler de fragments escollits entre tota la seva prosa.

L'objectiu, per Julià i Ballart, ha estat: “Oferir-ne una imatge clara, rica i acabada, que superi d’una vegada els tòpics que han fet del poeta de Lleida un creador digne només de compassió a causa de la tragèdia que va estroncar en plena joventut la seva trajectòria vital, i només valorat per la malaurada fi d’una carrera que s’augurava esplèndida, haurà estat l’objectiu primordial dels qui hem compilat aquest volum (...) El seu pensament, vast i complex, integrat per un conjunt d’idees morals, polítiques, estètiques i literàries, constitueix un llegat d’una peça, massa valuós per romandre indefinidament disseminat per cartes, dietaris i papers dispersos”.

Ara fa uns dies visitàvem Víctor Torres, amb motiu del seu 96è aniversari. Amb el cap clar i els ulls brillants ens comentava que era ara quan començava a entendre qui havia estat el seu germà. Amb Les coses tal com són, confiem també a ajudar a fer-lo més proper a tothom.

Més informació:
http://www.acontravent.cat/llibre.php?id=3

Quim Torra

Comencem!: Defensa de l'avantguardisme, de Lluís Montanyà

Personatge escàpol, protagonista fugisser d’una fantàstica aventura de renovació cultural, Lluís Montanyà ha passat de puntetes a la història com un dels signants, juntament amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí, del document més important de l’avantguarda catalana: el Manifest groc (1928). Era ell aleshores no solament un dels millors amics del crític d’art i de l’épatant pintor, sinó company de redacció a la revista sitgetana L’Amic de les Arts, en la qual tenia al seu càrrec la secció de la crítica literària. Des d’aquí Montanyà parlà de les noves tendències creadores dintre i fora de Catalunya, defensà les més recents formes d’expressió artística, i en definitiva va esdevenir un ferm valedor de l’avantguarda i la modernitat.

La seva producció crítica es concentra en els anys vint i trenta del segle passat, i es troba dispersa en les publicacions més importants de l’època. Membre de la Institució de les Lletres Catalanes, compromès amb la sort de la República, marxà a l'exili, on acabaria guanyant-se la vida de traductor d'organismes internacionals. No va tornar mai a Catalunya.

Defensa de l'avantguardisme, a cura del professor Joan Herrero, de la Universitat de Colorado, que surt a la venda aquesta setmana, recull una gran part de la seva tasca crítica i assagista, la majoria no recollida en llibre fins ara.

Joan Granés: un autèntic diamant - Sam Abrams

Joan Granés, a la primera fila

Amb la publicació recentíssima de l’excel·lent dietari de Joan Granés
(Palafrugell, 1905-1928), “El mirall inhumà” l’editor Quim Torra d’A
Contra Vent ha decidit apujar el repte artístic i comercial publicant
un autor completament inèdit. Granés va morir de tuberculosi i
leucèmia abans de tenir l’oportunitat de divulgar res del seu
extraordinari dietari que ara surt a la llum per primera vegada, en
una edició a cura de Xavier Xargay i Caterina Martí, convenientment
encapçalada per un perfil biogràfic sobre l’autor.

No hem de pensar ni per un moment que es tracta d’una edició portada
a terme per raons d’humanitarisme o historicisme. Erraríem el tret
completament. “El mirall humà” és un text literari de primera
magnitud que, inexplicablment, ha romàs inèdit fins avui. És una
autèntica joia del memorialisme català i no els balbuços d’un pobre
noi que apuntava maneres. L’obra de Granés té un gran interés des
d’un punt de vista formal i temàtic.

Formalment, es tracta d’una obra que es debat entre el dietari, el
quadern i l’assaig. Del dietari té l’empremta profunda de
l’actualitat i la immediatesa, i el pes contundent de l’autoretrat
dramàticament precís i sincer. Del quadern o “cahier” té l’agilitat,
la versatilitat i la llibertat absoluta però controlada de moviments.
I de l’assaig té la profunditat del pensament ben articulat. Per una
altra banda, el text exhibeix una gran seguretat i destresa en l’ús de
la llengua. I també cal constatar que es permet certes piruetes com
ara canvis de punt de vista o interlocutors imaginaris per mirar de
contemplar la pròpia personalitat des d’altres angles.

Quant al contingut, cal dir que estem davant d’una obra breu però
substanciosa que només es pot qualificar d’ambiciosa, tant per la
quanitat de temes que toca, com per la profunditat del pensament. En
aquest sentit, com Carles Riba o Pere Coromines, Granés pertanyia a la
tendència conceptualitzadora de la literatura catalana als anys 20 del
segle passat. Malgrat la diversitat temàtica, “El mirall inhumà” gira
a l’entorn de diversos temes essencials que vertebren el conjunt del
text. La identitat humana, sempre construïnt-se i sempre escindida
entre l’home interior i exterior. El vitalisme humà, sempre animat
per una consciència constantment desvetllada. L’alteritat i la
relació amb la realitat de l’entorn i amb l’altre, sigui un amic o una
amant. El sentit i la funció de la voluntat, del desig i del
pensament, tres grans motors de la vida. El valor de la cultura i la
seva incidència real en la vida, a partir, sobretot, de lectures de
mestres estimulants com ara els pensadors grecs clàssics, Nietzsche,
Dostoievski o Válery.

Un autèntic diamant.

D. Sam Abrams / El Mundo

De nou, El Nadal que no vam tornar a casa

"Un llibre senzillament esplèndid. Et commou profundament" (Samb Abrams - Avui)

Qui ha dit que s'ha acabat la passió per la lectura?

A la venda el 25 de novembre. El lector obsedit, d'Ignasi Aragay, un dels grans periodistes culturals de Catalunya

Dos anys d'Acontravent! I ho celebrem amb Últimes notícies, d'Evelyn Waugh

Dos anys i vint-i-dos títols després, ho celebrem amb Últimes notícies!, d'Evelyn Waugh: per primer cop es tradueix al català una de les més divertides novel·les de tots els temps



Sota l'advocació d'una dita popular catalana: “Navegar a contra vent, perill de la vida i gran turment”, començava fa dos anys la nostra petita aventura editorial. L'àcida intel·ligència de Just Cabot, l'humorisme perdut d'Àngel Ferran i la reivindicació catalanista de Josep Pla per part d'Enric Vila van ser els nostres tres primers llibres. Ens agradaria pensar que durant aquests mesos hem estat fidels a l'objectiu que vam marcar-nos: “Endinsar-se per les hemeroteques dels diaris i revistes catalanes (incloses les publicacions de l'exili) és obrir la porta d'una habitació que estava tancada en la millor llibreria de la ciutat”.

Després de molts anys, de massa anys, hem pogut tornar a llegir Domènec de Bellmunt, Carles Sindreu, Francesc Madrid o Jaume Passarell, alguns dels millors periodistes del país el treball dels quals restava soterrat. A la col·lecció “Abans d'ara”, hem inclòs també la correspondència entre Pau Casals i el doctor Trueta, un estudi sobre el periodisme franquista (“Fantasmones Rojos”) i la censura, i darrerament, hem tingut el goig de publicar la crònica política d'Albert Manent sobre el seu pas pel Departament de Cultura i les cròniques sobre el nazisme d'Augusto Assía. Però tots aquests títols tenen uns responsables, sense els quals res no hauria estat possible: Valenti Soler, Montserrat Lunati, Carme Arenas, Francesc Canosa, Gerard Bagué, Just Cortès, Jaume Clotet, Eulàlia Pérez Vallverdú, Javier Cercas o Xavier Xargay.

En paral·lel, convençuts que calia relligar aquesta tradició amb els autors d'avui, la col·lecció “Vela de Ganivet” ens ha ofert la possibilitat de publicar assaig, memòries i novel·les, en una aposta per una literatura de qualitat. A El nostre heroi Josep Pla d'Enric Vila, van seguir-lo treballs de Salvador Sostres, Abel Cutillas, Hèctor Bofill, Francesc Orteu, Josep Maria Pinto, Miquel Colomer i el darrer, fins ara, les fascinants Vides improbables de Ferran Sáez, al que en breu seguirà El lector obsedit, d'Ignasi Aragay.

Dues petites col·leccions s'hi han anat afegint. A “Cadaqués”, en Xevi Planas va publicar-hi un recull d'aforismes de Raimon, i tot just ara acaba de sortir el bellíssim dietari de Miquel Pairolí, Octubre. Finalment, a “Latitud Nord”, l'espai per a les traduccions dels grans clàssic d'humor, Don Camillo i Sí, ministre, en esplèndida traducció de Toni Aira, han estat les nostres propostes.

Seguim signant el que dèiem fa dos anys: “Estem disposats a assumir riscos. No acceptarem perdre la nostra independència. Comptem amb els nostres lectors per fer-ho possible. Només podrem arribar a port si els lectors ens volen fer confiança”. 2008-2010. Només dos anys, però quins dos anys! I més enllà de la nostra contribució a la desforestació de l'Amazones, ens agradaria pensar que aquest modest esforç per dibuixar un catàleg coherent hagi estat, en algun moment, del seu interès.

Volem celebrar-ho, sí senyor. I no se'ns ha ocorregut res millor que fer-ho amb la mítica novel·la Últimes notícies! (Scoop, en anglès), d'Evelyn Waugh, que encara no havia estat traduïda al català. En Ferran Ràfols Gesa s'ha encarregat de corregir aquest lamentable buit per a la nostra cultura. El Waugh més divertit i corrosiu, en la que és, segurament, la millor novel·la escrita mai sobre el món del periodisme.

SALT A LA FOSCOR, les cròniques sobre el nazisme d'Agusto Assía, traduïdes per Enric Vila

Un nou llibre d'Enric Vila, ara com a curador i traductor d'unes cròniques periodístiques sensaciones. Les "altres" cròniques des de Berlín, escrites per Agusto Assía els anys 1929-1933, i publicades a La Vanguardia. A la venda el dijous 14 d'octubre.