Novetat:: HISTÒRIA D'AMÈRICA, de Joan Garí

Joan Garí escriu la crònica dels mesos que va viure a Amèrica quan tenia vint-i-cinc anys. La seva estratègia literària tempteja i conjumina el llibre de viatges, la novel•la, l’assaig, el reportatge de costums i el text memorialístic, partint de la idea que el gènere és a la literatura el que el vestuari a l’ésser humà: un embolcall útil però accessori, massa sotmès a la circumstància de les modes.

La lliçó d’aquest llibre és que a Amèrica cal anar a buscar alguna cosa que en realitat resideix al nostre interior. La fórmula secreta conté passatges imprescindibles de la Bíblia, petits i grans textos de Hawthorne, balenes blanques, versos aromàtics de Whitman i l’”ara etern” de Howard Nemerov, l’harmònica ventosa de Bob Dylan, el somriure de Marilyn, la dicció embarbussada de Marlon Brando, i un logaritme de John Ashberry. Tot això s’assembla molt a una novel•la, però encara s’assembla més a la vida. El lector decidirà, doncs, el que hi ha de realitat i el que hi ha de ficció en aquesta Història.


“Joan Garí converteix un país en un estat d’ànim” (Ferran Sáez)


Joan Garí (Borriana, 1965), és escriptor i periodista. Es va donar a conèixer amb el llibre La conversación mural (Premi Fundesco 1994), que abordava el fenomen del graffiti. En els darrers anys ha conreat diferents gèneres: la poesia (Poema d’amor en dos temps, Física dels límits), el dietari (Les hores fecundes, Senyals de fum) o la novel•la (On dormen les estrelles, La balena blanca). Com a conseqüència d’aquesta activitat ha rebut diferents premis comercials i de la crítica. Actualment fa d’assessor i dirigeix la col•lecció d’assaig Grans Idees per a l’editorial 3i4. Col•labora habitualment amb els periòdics Público i Ara i també fa crítica de llibres per al setmanari El Temps. Entre 1997 i 2008 va ser columnista del diari El País. El seu blog personal és www.oficidelector.blogspot.com.

Jordi Pujol i Agustí Bassols presenten HONORABLES. CARTES A LA PÀTRIA PERDUDA, de Quim Torra

Tinc la sort de poder comptar amb el president Pujol i el conseller Bassols en la presentació del llibre HONORABLES. CARTES A LA PÀTRIA PERDUDA.

Es tracta d'un recull de vint retrats de vint personalitats catalanes: Manuel Carrasco i Formiguera, Ferran Soldevila, Pau Casals, Pau Romeva, Pompeu Fabra, Carles Pi i Sunyer, Joan Coromines, Rafael Patxot, Josep Maria Trias Peitx, Josep Pla, Josep Trueta, Lluís Nicolau d'Olwer, Just Cabot, Enric Prat de la Riba, Antoni Rovira i Virgili, Josep Maria Folch i Torres, Amadeu Hurtado, Eugeni Xammar, Francesc Cambó i Francesc Macià. Una reivindicació del patriotisme d'una generació escapçada per la guerra.

Espero que poguem veure'ns el proper dimarts 24 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, a l'Auditori Blanquerna del carrer Valldonzella de Barcelona.

Abraçades

Quim Torra

Vida després de Sant Jordi: com seria la Solitud de Víctor Català el segle XXI?

Imaginem-nos que el pastor de Solitud hagués escrit un diari i que poguéssim tenir una visió polièdrica del clàssic de Víctor Català. Escrita en forma de diari, Una altra Solitud, planteja aquesta possibilitat, traslladada, però, a principis del segle XXI. Un estudiós de l’obra d’Eugeni D’Ors viu aïllat en un xalet d’alta muntanya, per raons que el lector anirà descobrint. En una casa propera també hi passen l’hivern un biòleg i la seva companya, escultora. Una mica més amunt, hi viu el guarda del refugi, un personatge misteriós.


Entre la novel•la i l’assaig, Jaume Genís ens ofereix una lectura de Solitud matisada per una sèrie de reflexions sobre D’Ors, Maragall, Thomas Mann o Picasso. Un joc d’intertextualitat que es va desgranant a mesura que van passant els dies, amb una quotidianitat aparentment monòtona, només trencada per les excursions d’alta muntanya i les partides de cartes. Darrere aquest costumisme innocent, tanmateix, es va construint un llibre de llibres on l’únic paisatge real és la literatura.

A la venda la setmana vinent.

Per un Sant Jordi Acontravent: Josep Pla, Màrius Torres, Miquel Pairolí, Ferran Sáez, Ignasi Aragay, Augusto Assía i MOMSSEN i DAVID NIVEN

Els aforismes de Josep Pla Oral i la 3a edició d'El nostre heroi Josep Pla, d'Enric Vila

La prosa de Màrius Torres a Les coses tal com són i l'avantguarda de Lluís Montanyà

El cinisme de l'advocat Momssen i la tendresa del David Niven del Poble Sec.

El dietari Octubre de Miquel Pairolí i les ondulants Vides improbables de Ferran Sáez

El nazisme del Salt a la foscor d'Augusto Assía i les lectures d'El lector obsedit d'Ignasi Aragay

L'humor anglès d'Últimes notícies, d'Evelyn Waugh i de Sí, ministre, un clàssic de tots els temps

I l'anàlisi de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre Kosovo, a La porta de la gàbia


Molt Bon Sant Jordi.

Més informació: www.acontravent.cat

Josep Pla oral, un llibre amb 183 visions de Josep Pla sobre la vida, recollides per Josep Valls

Josep Pla oral, un llibre amb 183 visions de Josep Pla sobre la vida, recollides per Josep Valls en les converses que hi va tenir, arriba aquesta setmana a les llibreries, editat per Acontravent a la col·lecció Cadaqués.

El dia de Sant Jordi es compliran 30 anys de la mort de Josep Pla. El prosista de Palafrugell continua convidant-nos a reflexionar des de les pàgines de Josep Pla oral, amb un esperit que sovint recorda el de Notes disperses i altres llibres seus redactats sota la influència dels moralistes francesos del segle XVIII. Josep Valls ha transcrit a Josep Pla oral 183 visions sobre la vida, la gent, ell mateix, la literatura, l’art, el menjar, el país, el viatge, la religió i la política que Josep Pla li va confiar al llarg dels nou últims anys de la seva vida. Entre el 1973 i el 1981, van compartir nombroses trobades al Motel Empordà de Figueres, on Josep Pla tenia reservada sempre la taula 26 del restaurant i on Josep Valls treballava d’administrador.

Les visions que Josep Pla va confessar a Josep Valls sobre les qüestions que li interessaven són d’una sorprenent actualitat. Qui les ha llegit percep que a estones sembla que constitueixin una mena de testament ideològic de caràcter premonitori.

«No sé pas si ens en sortirem. Abans em pensava que en aquest país tot estava per fer. Ara veig que no hi ha res a fer» o «Els catalans no sabem governar perquè no hem tingut mai l’ocasió de practicar això que a Madrid fan com aquell qui es menja un préssec» o «És colossal! En aquest país cada dia hi ha més gent que es queda sense feina, cada dia hi ha més morts a les carreteres, cada dia es mengen coses més dolentes, cada dia tothom s’entén menys. Però quan un pregunta com va tot, tothom contesta invariablement: "Anar fent!"», afirma Josep Pla en parlar de política.

També en tractar sobre la cuina sembla que Josep Pla endevina el futur: «Com més crisi hi ha, més menja la gent. S’estimen més anar a menjar als restaurants que no pas tenir diners al banc» o «Com més malament menja la gent als restaurants, més propina deixa. Per poder-ho explicar als veïns i als amics, a Barcelona i arreu» o «Tota aquella cuina d’abans s’acaba. No hi ha res a fer. En tenen la culpa els frigorífics, les llaunes i, en general, les màquines de la cuina moderna.»

Josep Pla oral permet descobrir quina imatge tenia l’escriptor de Palafrugell sobre ell mateix («Em diuen que sóc feixista. El que sóc és l’home que aquí va perdre més calés durant el franquisme, pels molts articles meus que van anar directament al cove»), sobre l’amor («Això que en diuen amor pot convertir una pastoreta en una reina. Però un cop evaporat l’encant sensual, que és passatger per ell mateix, el rei engegarà la pastoreta a fer punyetes»), sobre la felicitat («Si vostè està interessat en les coses hiperbòliques, tracti de ser feliç. Si és més enraonat, tracti de viure, que ja és prou difícil») i altres temes.

Josep Valls va néixer a Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa) el 1944. És patró de la Fundació Josep Pla. Ha publicat tres llibres en què evoca la seva amistat amb Josep Pla. Narrador, assagista i biògraf, és autor de nombroses obres, entre les quals sobresurten La ciutat del lliri roig (2006) i Nus i crus o la vida perdurable (2007).

Les dues primeres presentacions de Josep Pla oral seran el dilluns 21 de març a Girona, a la Llibreria 22, i el divendres 8 d’abril a Palafrugell, a la Fundació Josep Pla.

3 de març del 2011.

Les coses tal com són, de Màrius Torres

“El que importa és mantenir els ulls ben oberts i esforçar-se a l'amarguíssim exercici de veure les coses tal com són” (carta de Màrius Torres a la seva família, 2/7/1941)

Com a final de l'any Màrius Torres, Acontravent publica, a cura dels professors Jordi Julià i Pere Ballart, la prosa de Màrius Torres. A través d'una recerca en les seves cartes, dietaris i articles, apareix un Torres nou, un intel·lectual formidable, un home apassionat. El volum l'integra més de mig miler de fragments escollits entre tota la seva prosa.

L'objectiu, per Julià i Ballart, ha estat: “Oferir-ne una imatge clara, rica i acabada, que superi d’una vegada els tòpics que han fet del poeta de Lleida un creador digne només de compassió a causa de la tragèdia que va estroncar en plena joventut la seva trajectòria vital, i només valorat per la malaurada fi d’una carrera que s’augurava esplèndida, haurà estat l’objectiu primordial dels qui hem compilat aquest volum (...) El seu pensament, vast i complex, integrat per un conjunt d’idees morals, polítiques, estètiques i literàries, constitueix un llegat d’una peça, massa valuós per romandre indefinidament disseminat per cartes, dietaris i papers dispersos”.

Ara fa uns dies visitàvem Víctor Torres, amb motiu del seu 96è aniversari. Amb el cap clar i els ulls brillants ens comentava que era ara quan començava a entendre qui havia estat el seu germà. Amb Les coses tal com són, confiem també a ajudar a fer-lo més proper a tothom.

Més informació:
http://www.acontravent.cat/llibre.php?id=3

Quim Torra

Comencem!: Defensa de l'avantguardisme, de Lluís Montanyà

Personatge escàpol, protagonista fugisser d’una fantàstica aventura de renovació cultural, Lluís Montanyà ha passat de puntetes a la història com un dels signants, juntament amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí, del document més important de l’avantguarda catalana: el Manifest groc (1928). Era ell aleshores no solament un dels millors amics del crític d’art i de l’épatant pintor, sinó company de redacció a la revista sitgetana L’Amic de les Arts, en la qual tenia al seu càrrec la secció de la crítica literària. Des d’aquí Montanyà parlà de les noves tendències creadores dintre i fora de Catalunya, defensà les més recents formes d’expressió artística, i en definitiva va esdevenir un ferm valedor de l’avantguarda i la modernitat.

La seva producció crítica es concentra en els anys vint i trenta del segle passat, i es troba dispersa en les publicacions més importants de l’època. Membre de la Institució de les Lletres Catalanes, compromès amb la sort de la República, marxà a l'exili, on acabaria guanyant-se la vida de traductor d'organismes internacionals. No va tornar mai a Catalunya.

Defensa de l'avantguardisme, a cura del professor Joan Herrero, de la Universitat de Colorado, que surt a la venda aquesta setmana, recull una gran part de la seva tasca crítica i assagista, la majoria no recollida en llibre fins ara.