Per un Sant Jordi Acontravent: Josep Pla, Màrius Torres, Miquel Pairolí, Ferran Sáez, Ignasi Aragay, Augusto Assía i MOMSSEN i DAVID NIVEN

Els aforismes de Josep Pla Oral i la 3a edició d'El nostre heroi Josep Pla, d'Enric Vila

La prosa de Màrius Torres a Les coses tal com són i l'avantguarda de Lluís Montanyà

El cinisme de l'advocat Momssen i la tendresa del David Niven del Poble Sec.

El dietari Octubre de Miquel Pairolí i les ondulants Vides improbables de Ferran Sáez

El nazisme del Salt a la foscor d'Augusto Assía i les lectures d'El lector obsedit d'Ignasi Aragay

L'humor anglès d'Últimes notícies, d'Evelyn Waugh i de Sí, ministre, un clàssic de tots els temps

I l'anàlisi de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre Kosovo, a La porta de la gàbia


Molt Bon Sant Jordi.

Més informació: www.acontravent.cat

Josep Pla oral, un llibre amb 183 visions de Josep Pla sobre la vida, recollides per Josep Valls

Josep Pla oral, un llibre amb 183 visions de Josep Pla sobre la vida, recollides per Josep Valls en les converses que hi va tenir, arriba aquesta setmana a les llibreries, editat per Acontravent a la col·lecció Cadaqués.

El dia de Sant Jordi es compliran 30 anys de la mort de Josep Pla. El prosista de Palafrugell continua convidant-nos a reflexionar des de les pàgines de Josep Pla oral, amb un esperit que sovint recorda el de Notes disperses i altres llibres seus redactats sota la influència dels moralistes francesos del segle XVIII. Josep Valls ha transcrit a Josep Pla oral 183 visions sobre la vida, la gent, ell mateix, la literatura, l’art, el menjar, el país, el viatge, la religió i la política que Josep Pla li va confiar al llarg dels nou últims anys de la seva vida. Entre el 1973 i el 1981, van compartir nombroses trobades al Motel Empordà de Figueres, on Josep Pla tenia reservada sempre la taula 26 del restaurant i on Josep Valls treballava d’administrador.

Les visions que Josep Pla va confessar a Josep Valls sobre les qüestions que li interessaven són d’una sorprenent actualitat. Qui les ha llegit percep que a estones sembla que constitueixin una mena de testament ideològic de caràcter premonitori.

«No sé pas si ens en sortirem. Abans em pensava que en aquest país tot estava per fer. Ara veig que no hi ha res a fer» o «Els catalans no sabem governar perquè no hem tingut mai l’ocasió de practicar això que a Madrid fan com aquell qui es menja un préssec» o «És colossal! En aquest país cada dia hi ha més gent que es queda sense feina, cada dia hi ha més morts a les carreteres, cada dia es mengen coses més dolentes, cada dia tothom s’entén menys. Però quan un pregunta com va tot, tothom contesta invariablement: "Anar fent!"», afirma Josep Pla en parlar de política.

També en tractar sobre la cuina sembla que Josep Pla endevina el futur: «Com més crisi hi ha, més menja la gent. S’estimen més anar a menjar als restaurants que no pas tenir diners al banc» o «Com més malament menja la gent als restaurants, més propina deixa. Per poder-ho explicar als veïns i als amics, a Barcelona i arreu» o «Tota aquella cuina d’abans s’acaba. No hi ha res a fer. En tenen la culpa els frigorífics, les llaunes i, en general, les màquines de la cuina moderna.»

Josep Pla oral permet descobrir quina imatge tenia l’escriptor de Palafrugell sobre ell mateix («Em diuen que sóc feixista. El que sóc és l’home que aquí va perdre més calés durant el franquisme, pels molts articles meus que van anar directament al cove»), sobre l’amor («Això que en diuen amor pot convertir una pastoreta en una reina. Però un cop evaporat l’encant sensual, que és passatger per ell mateix, el rei engegarà la pastoreta a fer punyetes»), sobre la felicitat («Si vostè està interessat en les coses hiperbòliques, tracti de ser feliç. Si és més enraonat, tracti de viure, que ja és prou difícil») i altres temes.

Josep Valls va néixer a Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa) el 1944. És patró de la Fundació Josep Pla. Ha publicat tres llibres en què evoca la seva amistat amb Josep Pla. Narrador, assagista i biògraf, és autor de nombroses obres, entre les quals sobresurten La ciutat del lliri roig (2006) i Nus i crus o la vida perdurable (2007).

Les dues primeres presentacions de Josep Pla oral seran el dilluns 21 de març a Girona, a la Llibreria 22, i el divendres 8 d’abril a Palafrugell, a la Fundació Josep Pla.

3 de març del 2011.

Les coses tal com són, de Màrius Torres

“El que importa és mantenir els ulls ben oberts i esforçar-se a l'amarguíssim exercici de veure les coses tal com són” (carta de Màrius Torres a la seva família, 2/7/1941)

Com a final de l'any Màrius Torres, Acontravent publica, a cura dels professors Jordi Julià i Pere Ballart, la prosa de Màrius Torres. A través d'una recerca en les seves cartes, dietaris i articles, apareix un Torres nou, un intel·lectual formidable, un home apassionat. El volum l'integra més de mig miler de fragments escollits entre tota la seva prosa.

L'objectiu, per Julià i Ballart, ha estat: “Oferir-ne una imatge clara, rica i acabada, que superi d’una vegada els tòpics que han fet del poeta de Lleida un creador digne només de compassió a causa de la tragèdia que va estroncar en plena joventut la seva trajectòria vital, i només valorat per la malaurada fi d’una carrera que s’augurava esplèndida, haurà estat l’objectiu primordial dels qui hem compilat aquest volum (...) El seu pensament, vast i complex, integrat per un conjunt d’idees morals, polítiques, estètiques i literàries, constitueix un llegat d’una peça, massa valuós per romandre indefinidament disseminat per cartes, dietaris i papers dispersos”.

Ara fa uns dies visitàvem Víctor Torres, amb motiu del seu 96è aniversari. Amb el cap clar i els ulls brillants ens comentava que era ara quan començava a entendre qui havia estat el seu germà. Amb Les coses tal com són, confiem també a ajudar a fer-lo més proper a tothom.

Més informació:
http://www.acontravent.cat/llibre.php?id=3

Quim Torra

Comencem!: Defensa de l'avantguardisme, de Lluís Montanyà

Personatge escàpol, protagonista fugisser d’una fantàstica aventura de renovació cultural, Lluís Montanyà ha passat de puntetes a la història com un dels signants, juntament amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí, del document més important de l’avantguarda catalana: el Manifest groc (1928). Era ell aleshores no solament un dels millors amics del crític d’art i de l’épatant pintor, sinó company de redacció a la revista sitgetana L’Amic de les Arts, en la qual tenia al seu càrrec la secció de la crítica literària. Des d’aquí Montanyà parlà de les noves tendències creadores dintre i fora de Catalunya, defensà les més recents formes d’expressió artística, i en definitiva va esdevenir un ferm valedor de l’avantguarda i la modernitat.

La seva producció crítica es concentra en els anys vint i trenta del segle passat, i es troba dispersa en les publicacions més importants de l’època. Membre de la Institució de les Lletres Catalanes, compromès amb la sort de la República, marxà a l'exili, on acabaria guanyant-se la vida de traductor d'organismes internacionals. No va tornar mai a Catalunya.

Defensa de l'avantguardisme, a cura del professor Joan Herrero, de la Universitat de Colorado, que surt a la venda aquesta setmana, recull una gran part de la seva tasca crítica i assagista, la majoria no recollida en llibre fins ara.

Joan Granés: un autèntic diamant - Sam Abrams

Joan Granés, a la primera fila

Amb la publicació recentíssima de l’excel·lent dietari de Joan Granés
(Palafrugell, 1905-1928), “El mirall inhumà” l’editor Quim Torra d’A
Contra Vent ha decidit apujar el repte artístic i comercial publicant
un autor completament inèdit. Granés va morir de tuberculosi i
leucèmia abans de tenir l’oportunitat de divulgar res del seu
extraordinari dietari que ara surt a la llum per primera vegada, en
una edició a cura de Xavier Xargay i Caterina Martí, convenientment
encapçalada per un perfil biogràfic sobre l’autor.

No hem de pensar ni per un moment que es tracta d’una edició portada
a terme per raons d’humanitarisme o historicisme. Erraríem el tret
completament. “El mirall humà” és un text literari de primera
magnitud que, inexplicablment, ha romàs inèdit fins avui. És una
autèntica joia del memorialisme català i no els balbuços d’un pobre
noi que apuntava maneres. L’obra de Granés té un gran interés des
d’un punt de vista formal i temàtic.

Formalment, es tracta d’una obra que es debat entre el dietari, el
quadern i l’assaig. Del dietari té l’empremta profunda de
l’actualitat i la immediatesa, i el pes contundent de l’autoretrat
dramàticament precís i sincer. Del quadern o “cahier” té l’agilitat,
la versatilitat i la llibertat absoluta però controlada de moviments.
I de l’assaig té la profunditat del pensament ben articulat. Per una
altra banda, el text exhibeix una gran seguretat i destresa en l’ús de
la llengua. I també cal constatar que es permet certes piruetes com
ara canvis de punt de vista o interlocutors imaginaris per mirar de
contemplar la pròpia personalitat des d’altres angles.

Quant al contingut, cal dir que estem davant d’una obra breu però
substanciosa que només es pot qualificar d’ambiciosa, tant per la
quanitat de temes que toca, com per la profunditat del pensament. En
aquest sentit, com Carles Riba o Pere Coromines, Granés pertanyia a la
tendència conceptualitzadora de la literatura catalana als anys 20 del
segle passat. Malgrat la diversitat temàtica, “El mirall inhumà” gira
a l’entorn de diversos temes essencials que vertebren el conjunt del
text. La identitat humana, sempre construïnt-se i sempre escindida
entre l’home interior i exterior. El vitalisme humà, sempre animat
per una consciència constantment desvetllada. L’alteritat i la
relació amb la realitat de l’entorn i amb l’altre, sigui un amic o una
amant. El sentit i la funció de la voluntat, del desig i del
pensament, tres grans motors de la vida. El valor de la cultura i la
seva incidència real en la vida, a partir, sobretot, de lectures de
mestres estimulants com ara els pensadors grecs clàssics, Nietzsche,
Dostoievski o Válery.

Un autèntic diamant.

D. Sam Abrams / El Mundo

De nou, El Nadal que no vam tornar a casa

"Un llibre senzillament esplèndid. Et commou profundament" (Samb Abrams - Avui)

Qui ha dit que s'ha acabat la passió per la lectura?

A la venda el 25 de novembre. El lector obsedit, d'Ignasi Aragay, un dels grans periodistes culturals de Catalunya